Què hem dit de… “Wilt no se aclara”

anag_wilt.qxd

Resum de la tertúlia realitzada dimecres 4 de novembre de 2015

«Por encima de él, el cielo estaba azul y despejado, y la vida maravillosa. Estaba haciendo lo que había ido a hacer. O eso pensaba él. Como nunca antes en su vida, Wilt avanzaba hacia su Némesis

Aquest mes de novembre, els protagonistes de la tertúlia literària de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer han estat en Tom Sharpe i les aventures d’en Henry Wilt. L’any 1976, l’autor anglès va publicar el primer dels llibres de la saga d’en Wilt (Wilt), i l’any 2004 el volum sobre el qual hem parlat: Wilt in Nowhere (Wilt no se aclara).
Podríem dir que la novel·la ha estat un èxit, ja que la gran majoria hem coincidit en què ens ha agradat molt: en especial, per la facilitat i rapidesa de lectura (estil, extensió, trama…) i les estones hilarants que hem passat llegint-la. No hi ha dubte que en Wilt no se aclara és una novel·la on el sentit de l’humor és el gran protagonista.

Molts de nosaltres, hem comentat com en força moments no podíem evitar esclafir una rialla (malgrat que la història pogués resultar-nos més o menys atraient), i hem insistit en com l’autor destaca en aquest aspecte. També, a l’hora d’aconseguir fer-nos veure allò que ens està explicant en paraules: moltes situacions estan descrites d’una manera tan cinematogràfica que una de les frases més repetides ha estat “ho estava visualitzant com una pel·lícula”.

Còmic, irònic, distret, entretingut, provocatiu, absurd, irreverent… són alguns dels adjectius amb què hem definit el llibre, i que poden fer-se extensius a la resta d’obres de l’escriptor britànic. En general, la comèdia anglesa té una gran tradició tant en teatre, sèries de televisió o literatura. En aquest sentit, Tom Sharpe n’és un merescut hereu: un mestre en la manera amb què aborda i retrata no només aspectes de la seva cultura, sinó també del món contemporani (problemes, incoherències, neguits…).

SPAIN - OCTOBER 08: The writer Tom Sharpe in Spain in October 08, 1997. (Photo by Raphael GAILLARDE/Gamma-Rapho via Getty Images)No deixa cap tema per tocar. És un incendiari que ens mostra, a través del caràcter i vivències dels seus personatges, una societat individualista i egocèntrica on la manca d’empatia condueix a uns graus de violència extrems: en les relacions de parella, les referències i hàbits sexuals, les cosmologies familiars… La xenofobia, el racisme, la missogínia, el masclisme… també sobrevolen en tot moment opinions i accions dels protagonistes de la novel·la.

Val a dir, que és ferotge a l’hora d’esbudellar aspectes concrets de la societat anglesa: el sistema educatiu i el sanitari, els òrgans de poder (cossos de la llei, polítics), l’esperit flemàtic i solitari… La manera despiadada amb què contraposa l’esperit britànic (introvertit, reservat, tot aparences) amb el nordamericà (extrovertit, exagerat, conservador), també és una característica molt destacable dels seus escrits i a en Wilt no se aclara és un dels punts importants.

red-telephone-box-big-ben-london-468x311En certs moments, és tal la follia i la bogeria dels fils que es van obrint al llarg de la trama, que arriba a graus surrealistes i esperpèntics. Aquest épater le bourgeois fins i tot pot resultar escabrós: la línia que separa l’atracció i la repulsió és molt fina i alguns dels embolics d’en Wilt i Companyia la traspassen. Molta gent del grup hem coincidit en certs aspectes que ens han resultat massa macabres (morts, agressions, violacions) i escatològics (sang, fetge i tot tipus de vísceres).

Hem insistit en altres moments de la narració que poden sobrepassar al lector o lectora. Aquest humor negre que empra Sharpe, de tan exagerat, pot deixar de percebre’s com un revulsiu per la reflexió sobre aspectes claus de la nostra societat i esdevenir, per determinada gent, quelcom barroer i desagradable. Això pot fer que determinades lectores o lectors, quedin amb la sensació d’haver perdut el temps amb un llibre prescindible i ple de palla.

Les nostres reflexions al voltant de la lectura d’en Wilt no se aclara, són significatives de com Tom Sharpe no deixa mai indiferent. Sigui el nivell de discurs des del qual se l’enfoqui (en superfície o en profunditat), o la impressió que resti després d’haver-lo llegit: l’autor aconsegueix fer arribar a tothom les seves idees i els seus conceptes. Després d’haver-se enfrontat al text, no hi ha cap mena de dubte de quina és la posició i l’opinió de l’autor anglès sobre els temes que ens ha mostrat.

(Resum realitzat per Déborah Auqué, moderadora de les tertúlies literàries)

Més informació:
Guia de lectura
Llegir més resums d’altres tertúlies

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s