Què hem dit de… “Hotel Indira”

HOTEL INDIRA tapa dura.inddResum de la tertúlia realitzada dimecres 7 d’octubre de 2015

«L’hotel ja no existia; tot el terreny estava tancat i en obres. La gespa estava seca (···). Tot era fosc, sentia la lenta remor de les onades rera meu. El mar estava en calma, l’aire semblava farcit d’una mena de por

Ha arribat la tardor, i a la tertúlia literària de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ho hem celebrat, com a bons lletraferits i lletraferides, amb una lectura d’aquelles que acompanyen els opalins vespres que tot just comencen a pintar-se: Hotel Indira . I per fer encara més especial la nostra particular benvinguda a l’equinocci, hem comptat amb la presència del seu autor: el mallorquí Melcior Comes.
melcior comes2Tenir entre nosaltres els escriptors o escriptores que fan possible la nostra raó de ser, és sempre un orgull i una joia. D’aquí que volguem agrair-li tant la seva visita, com la seva actitud: la franquesa, complicitat i espontaneïtat amb què s’ha entregat a les nostres opinions, reflexions i preguntes han fet possible que gaudíssim d’una vetllada rica i plena.

Hotel Indira és un llibre que ens parla de la recerca interior del seu protagonista, en Nico, un escriptor que se sent perdut dins d’una crisi (personal i creativa) que decideix tornar a l’indret d’on és fill per superar-la i trobar-se a ell mateix. És tan autèntica la manera en què Melcior Comes descriu aquest procès, que no hem pogut evitar començar preguntant-li què hi havia d’ell en el seu personatge.
En aquest sentit, ens ha explicat com va sorgir la gènesi de la història, sobretot en relació a l’indret on passa tot i al seu gran protagonista: aquest hotel d’un altre temps, abandonat i decadent, on tot d’ànimes d’ahir i d’avui omplen els racons buits, on els secrets i les ocultacions sobrevolen en tot moment, on la soledat ha instaurat el seu regne.
Una experiència similar a la del seu protagonista, la voluntat d’escriure una novel·la i la necessitat de trobar el context adequat per fer-ho, va dur l’autor a prendre’s uns mesos de recés i aïllament. Li calia allunyar-se de tot i de tothom perquè les idees i les paraules fluissin: i l’hivern, Mallorca i un hotel solitari van ser els tres elements claus de l’alquímia creativa que ho va fer possible.

Mapa-satelital-de-Isla-MallorcaEl llibre és ple de vida i ple de mort: tots els personatges circulen en una mena de purgatori terrenal on els difunts, els éssers inanimats i els records posseeixen major corporeïtat i presència que ells mateixos. Trobar un sentit, un equilibri, una motivació per seguir endavant, no és cosa només d’en Nicolau Comagran, al llarg de les pàgines anem veient com és un sentiment compartit entre tots.

Qui més qui menys en la història està cercant un bot salvavides on aferrar-se en aquesta mar agitada que resulta del pas del temps, de la pèrdua de les il·lusions, d’aquest deixar-se endur pels esdeveniments o els neguits interiors, amb tal d’evitar sentir la buidor que malfereix els cors de tots ells. Gràcies als flashbacks i als flashforwards, anem enfilant les diferents històries que han donat cos a la trama que tenim entre mans i als temes que se’n traspuen.

La necessitat de consol és comú i el mode com la cerquem és significatiu i característic de la personalitat de cadascú: des de qui necessita desfogar-se en una nit plena d’excessos de tot tipus a qui tan sols la feina o la maternitat poden guarir. La meravella és com Melcior Comes juga amb tots ells i ens fa còmplices a les lectores i lectors, que acabem ocupant un lloc d’honor a l’hora d’enfrentar-nos a la trama.

Som en tot moment omniscients i davant dels nostres ulls els personatges estan totalment nus, en coneixem els neguits, les mentides, els secrets… res se’ns escapa. D’aquí aquesta sensació en què molts de nosaltres hem coincidit, de necessitar donar un bon crit a algun d’ells per la seva beneïteria o apatia, o un bon consell a un altre que se sent perdut i desorientat.

mallorcaAquesta panoràmica emocional que se’ns desplega a la novel·la i que té tan bones vistes, ens permet entrar i sortir de la història en molts moments. Per exemple, gràcies a les contínues referències literàries, musicals i cinematogràfiques: a vegades l’empatia és molt més fàcil quan es comparteix el gust per una cançó o la passió per un llibre.

L’esperit humà és vast i complex: un enorme calidoscopi fet de llums i ombres, un gran diamant tallat a cop d’experiències que no sempre són les volgudes o merescudes, un vast oceà de solitud on nedem tots plegats… En aquest sentit, tot i que en molts moments puguin semblar massa exagerades certes situacions de l’Hotel Indira, si ens submergim en la seva profunditat simbòlica i conceptual descobrirem, un cop més, com la ficció és tan propera a la realitat.

La literatura és sanadora, de vegades un llibre por guarir més i ser millor cura pels nostres malestars que qualsevol altre remei. Ara bé, cal que la lectura sigui plena de vida sinó no es realitzarà l’encanteri. I en Melcior Comes ho sap molt bé, i ens ho explica en paraules del seu protagonista: «Escriure… Cal tenir una vida. Cal saber que la paraula respon a un món, a una vida que palpita i té sentit, un ordre. Si no, tot són paraules, paraules…». I a Hotel Indira hi ha vida i vides a dojo.

(Resum elaborat per Déborah Auqué, moderadora de les tertúlies literàries)

Més informació:
Guia de lectura
Llegir més resums d’altres tertúlies

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s