Què hem dit de… “Filomeno a mi pesar”

filomeno_a_mi_pesarResum de la tertúlia realitzada dimecres 2 de setembre de 2015

“El trato con los recuerdos no es fácil. Van y vienen como quieren, según su ley, fuera de nuestra voluntad, y hay que agarrarlos, dejarlos quietos, mientras se meten en las palabras; soltarlos luego para que acudan otros.”

La lectura de la novel·la de Gonzalo Torrente Ballester Filomeno, a mi pesar: memorias de un señorito descolocado ha estat la companya de viatge de la gent de la tertúlia literària aquestes vacances d’agost. En general, la impressió ha estat força bona: molts i moltes de nosaltres ja coneixíem a l’autor, sobretot per la sèrie de televisió que va dur a la pantalla la trilogia Los gozos y las sombras, ja fos per haver-la vista o bé per haver llegit els tres volums que la componen.
D’entrada, hem destacat com l’extensió del llibre (442 pàgines) era considerable i tot i així no s’havia fet ni ferragòs ni llarg. Ben al contrari, les vicissituds del seu protagonista han enganxat a tothom des de bon principi, i han mantingut l’atenció dels lectors i de les lectores fins al final. També hem discutit sobre si es mereixia ésser el guanyador l’any 1998 del Premi Planeta, quelcom en què hem estat d’acord pel gran retrat que fa del país en els anys trenta i quaranta.

torrenteÉs en aquest sentit, que hem destacat el valor de la novel·la: és magistral el seu retrat de la societat espanyola de l’antic règim (prèvia a la guerra), i com s’acopla sense problemes a una societat doblegada per una dictadura (resultat de la guerra) que al llarg de quaranta anys va marcar els destins de tantes vides. Pel que fa a l’estil, hem apreciat l’enorme diversitat lèxica: la gran majoria hem coincidit en què ha estat un gust llegir un castellà tan ric i frondós, que en cap moment se’ns presenta ni pretensiós ni enrevessat, ben al contrari.

Amb l’excusa de les trifulques existencials d’en Filomeno Frejomil, Torrente Ballester fa un recorregut per la història de la Europa de la primera meitat del segle XX, per mostrar-nos els canvis que van anar succeïnt-se en gairebé tots els camps: art, política, sexualitat, diners, amistat, treball, parella… A través dels seus ulls, anem viatjant per molts indrets i apreciant les diferències i similituds entre diversos territoris: Galícia, Madrid, Londres, Portugal, París… I com la contraposició entre diferents cultures i maneres de pensar l’ajuden a madurar i a desfer-se de molts aspectes de la seva personalitat fruit de la seva inexperiència i joventut.

Aquest és potser el punt més destacable de la novel·la. En totes les històries hi ha quelcom que n’és el tret de sortida, l’excusa perquè es desplegui el ventall de ficció que servirà per il·lustrar determinades qüestions que acoren a l’autora o autor.
memorias_de_adrianoEn aquest cas, el fil de tot plegat és la recerca de l’individu del seu lloc en el món i de la raó de la seva existència. D’aquí la tria de les memòries com a canemàs: al tractar-se d’una ficció en què la redacció del text es fa des de la subjectivitat (el protagonista n’és l’autor), serveix molt més per arribar a l’empatia dels lectors i de les lectores. Alguns de nosaltres hem esmentat les Memòries d’Adrià de Marguerite Yourcenar com l’exemple més destacable dins del gènere.
Tots i totes hem estat d’acord en com el títol és molt apropiat per il·lustrar com és concreta aquesta idea en la història de l’autor gallec. El protagonista del seu llibre, és un noi benestant (amb una situació econòmica familiar folgada, sobretot per part de mare) que no acaba de trobar-se ni d’identificar-se amb allò que l’envolta. D’entrada, no se sent a gust al costat del seu pare i rebutja aquest Filomeno Frejomil que resulta de la seva relació: prefereix ésser Ademar de Alemcastre, hereu de la nissaga i el llinatge matern.

Aquesta dualitat interior marca absolutament el personatge protagonista: mentres que en Filomeno encarna la fermesa i asprors galaiques, l’Ademar simbolitza la sensibilitat i la melanconia lusitanes. Val a dir, que la impressió del pobre noi és d’un desencís absolut: en tot moment té la sensació que no està satisfet essent-ne un o altre, així com tampoc acontenta ni al seu pare (que espera que esdevingui un home fort que es llauri el seu destí) ni a la seva àvia (que vol un príncep distingit que no s’embruti les mans en tasques innobles per la seva categoria).

És un melangiós, apesarat i afligit en tots els aspectes: dones, família, amics… Hem coindicit moltes i molts de nosaltres, en què el veiem un ésser absolutament passiu, sense personalitat, d’aquí que sempre se senti inapetent i insatisfet. Tot i tenir l’oportunitat de dedicar-se a qualsevol cosa que es proposi i poder-s’ho permetre, res el convenç ni el motiva: se sent buit, desencisat, li manca l’esperó que omple de vigor i de coratge a qui lluita pels seus somnis i expectatives.

pazo2Tot i així, té moltíssima sort en tot allò que emprèn ja que amb el pas dels anys i a base d’acumular experiències, el lector pot veure com va augmentant l’autoestima del protagonista: com es posa en valor a ell i a les seves creences, i com aquestes van consolidant-se dins seu per acabar esdevenint el motor i raó de ser de les seves decisions. De fet, algunes tertulianes i tertulians, hem comentat la nostra indignació davant d’algú amb tantíssimes possibilitats i amb tanta poca sang i voluntat.

Val la pena acompanyar en Filomeno/Ademar en aquest viatge iniciàtic que travessa l’ànima del nostre país i de la resta d’Europa en les dècades més convulses de la nostra història, i gaudir de com l’esperit del protagonista va modelant-se i humanitzant-se a base de les diferents experiències que li toquen viure i veure.

(Resum elaborat per Déborah Auqué, moderadora de la tertúlia literària)

Més informació:
Guia de lectura
Llegir més resums d’altres tertúlies

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s