Què hem dit de…”Estimada vida”

estimada vidaResum de la tertúlia realitzada el dimecres 3 de juny de 2015

«L’important és ser feliç –em va dir–. Passi el que passi. Només això. Tu pots. Cada cop serà més fàcil. No té res a veure amb les circunstàncies. No et pots imaginar que bé que va. Ho acceptes tot i llavors la tragèdia desapareix. O en tot cas la tràgedia s’alleugereix, i tu continues endavant, transitant tranquil·lament pel món.»

Juny arriba a la Tertúlia Literària de la Biblioteca Rubió i Balaguer amb aquest recull d’històries de la canadenca Alice Ann Munro, Premi Nobel de Literatura l’any 2013 per la seva trajectòria literària com a “mestra del conte curt contemporani”. Qui l’hagi llegida, no té cap mena de dubte que aquest és el millor apel·latiu per aquesta dona, nascuda a Ontàrio i que escriu en anglès. D’aquí, que situï totes les seves narracions al comtat d’Huron (al sud-oest d’Ontàrio).

La impressió general de la lectura ha estat molt bona. A Estimada vida, Alice Munro retrata els neguits i les vicissituds d’una sèrie de personatges, majoritàriament femenins, a través de deu contes. Als quals afegeix un darrer relat, “Nit”: de quatre parts i de caire autobiogràfic, segons ella mateixa «…són les primeres i les darreres paraules –i les més íntimes- que he de dir sobre la meva vida…».

alice munro vilawebL’estil d’Alice Munro és sorprenent, amb una estructura narrativa complexa amb la qual aconsegueix deixar-nos corpresos. Per exemple, la seva tendència a l’onirisme en les descripcions: alguns relats semblen un somni, fins i tot malsons (tant per la situació com pels protagonistes). D’altres, en canvi, són ben bé un tall de realitat que se’ns mostra en brut, sense miraments.

Al llarg del llibre podríem dir que toca tots els temes que, en general, ens acoren i ens ronden interiorment: l’amor, la mort, la presa de decisions (afortunades i desafortunades), la infantesa, la guerra, la naturalesa, la quotidianitat, les classes socials, el destí i les casualitats… La importància de les relacions amb els altres i com aquestes ens condicionen plenament està molt present en totes les trames, independentment que siguin de parella, familiars, amistoses, socials… Així com les relacions sexuals soterrades (per impuls o per acció).

Els personatges tenen tots un tret comú: una forta càrrega emocional que es tradueix en com els pesen els sentiments, i en com aquests els interfereixen i els dificulten molts aspectes de la seva vida. Tots ells posseeixen una humanitat que provoca ràpidament l’empatia de les lectores i dels lectors, malgrat que alguns puguin resultar d’allò més estrafolaris. Pel que fa a les dones, la gran majoria estan carregades de frustració i malenconia.

Tothom que apareix al llibre té igual rellevància, per això és millor parlar de personatges primaris (protagonistes) i secundaris (antagonistes): la cara i la creu. El mestratge de Munro es fa patent en la forma que aconsegueix que siguem conscients de les seves penes hol·lísticament, com un tot: fa unes exposicions clares d’allò que senten a través de reflexions dites en veu alta, pensaments íntims i profunds, retalls de diàlegs…

Les històries se’ns presenten de tal manera que dibuixen un escenari per on els personatges van aportant la informació que condueix a un desenllaç que deixa tancada la faula que estem acabant de llegir, a la vegada que se’ns obre la següent.

Un cop hem plantejat el marc general, hem repartit alguns dels contes entre qui hi havia present i n’hem destacat la idea principal:

  • alice-munro-temporada-pavo--644x562“Arribar al jardí”. Una dona afectada per les decisions que va prenent al moment, sense pensar, i que són el reflex de les seves complicacions interiors.
  • “Amundsen”. En la segona guerra mundial, l’absència de nens en la seva vida fa que la protagonista se senti buida interiorment. El relat versa sobre la recerca de la felicitat i com ella acaba trobant-la.
  • “Grava”. Sobre el trauma i la culpa davant de la mort i el gran interrogant que se’ns desperta: “podria haver fet alguna cosa per evitar-ho?”. Contraposa dues situacions: la d’una mare que trenca el seu matrimoni perquè no és feliç, i la mort de la seva germana gran, excelsament tractada.
  • “Tren”. De tot allò que es deriva de la decisió, sorprenent, d’arrelar en un lloc quinze anys després de tornar de la guerra.
  • “Nit”. El microrelat biogràfic d’Alice Muro. En ell es retrata la fredor emocional paterna (duta a l’extrem amb la seva reacció davant l’opinió de matar a la seva filla). Conte dur que planteja la llibertat i l’autonomia femenina, després d’una infantesa on la censura d’idees ve marcada ja des de l’inici pel maltractament físic del pare que rep la protagonista.

(Resum realitzat per Déborah Auqué, moderadora de les tertúlies literàries)

Més informació:
Guia de lectura
Llegir més resums d’altres tertúlies