Què hem dit de…”La ternura del dragón”

la-ternura-del-dragonResum de la tertúlia realitzada el 7 de gener de 2015

Entrar en casa de sus abuelos fue para Miguel lo mismo que entrar en una novela,  porque solo en una novela era imaginable entrar en aquel mundo magnífico.”

La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, ha començat el nou any i el nou cicle de les tertúlies literàries amb aquesta novel·la d’Ignacio Martínez de Pisón.

Un relat que ens submergeix, des de la visió simbòlica d’un infant, en un món que no està tan lluny de nosaltres i que encara es té molt present: l’Espanya de la dècada dels anys seixanta. Rera la història del protagonista, hi ha tota la càrrega dels fets que conformen la història del país després de la Guerra Civil: les repercussions que se’n derivaren en les vides de tots els ciutadans i les ciutadanes, i que podem anar enfilant a mida que es desenvolupa la narració.

La importància de situar aquesta història en el seu context cronològic és per poder apreciar molt més els detalls i els referents, i tenir una experiència com a lectors més plena. És per aquest motiu, que el primer exercici que va plantear-se als participants de la Tertúlia va ésser la d’intentar situar en el temps els fets que s’expliquen a La ternura del dragón, tenint el text com a pista.

A la pàgina 56 podem llegir: «¿Cómo podía enviarle muchos besos una persona a la que había visto tan pocas veces en su vida? […] “La última vez”, se dijo, “fue cuando estuvimos viendo en la tele aquel cohete que llegó con hombres a la Luna”.» Aquesta és una bona informació perquè a aquestes alçades el lector ja sap que en Miguel és un nen puberscent i, per les referències històriques, que el país encara viu sota la dictadura feixista. En aquest sentit, no pot ser abans del 20 de juliol de 1967 (primer allunament humà) ni després del 20 de novembre de 1975 (mort del dictador Francisco Franco). Més endavant, encara podem concretar i ser més precisos ja que es fa referència a la cançó Let it Be de The Beatles, el single de la qual va aparèixer el 6 de març de 1970: el tutor del nen, Carlos, du el disc de vinil perquè el seu alumne l’escolti.

La datació de la novel·la va dur a parlar sobre els records i les experiències personals de les persones presents que van viure l’arribada de l’home a la Lluna. Fins i tot alguns van descobrir que arrel d’aquell esdeveniment, a l’Argentina van formalitzar el dia vint de juliol com a Día del Amigo: festa laica que recorda com tot el país va reunir-se al voltant de la televisió d’algun amic o familiar per fer colla i compartir aquell gran moment.

A continuació, vam establir una llista de paraules claus per definir el llibre de Martínez de Pisón. En torns, qui volia n’exposava una, explicava perquè l’havia escollida i compartíem les impressions per intentar veure la història des del prisma que expressava cada terme:

  • pisonFantasia
  • Secrets
  • Trànsit
  • Soledat
  • Idealisme
  • Malaltia
  • Maldat
  • Ocultacions
  • Sorpresa
  • Abandonament
  • Angoixa

Després d’aquest moment, que va ser intens com hom pot deduir per les connotacions de cadascun dels mots, vam alleugerir els ànims parlant de la TV i de la seva arribada al país el 28 d’octubre de 1956 (primera retransmissió). Tothom va comentar alguna cosa: com es reunien a les cases a veure segons quins programes quan tenir-ne una no estava a l’accés de qualsevol, les èpoques de dol que obligaven a tenir apagades tant televesió com ràdio, el blanc i negre, la pantalla verda, vermella i groga amb què es donaren les primeres passes cap als aparells en color, la manca de canals i de programes en els principis…

tintinUn altre punt important de la narració, són les lectures i els jocs d’en Miguel. Al llibre es fa menció a:

  • Tintín, Hergé (1939-1983)
  • Oliver Twist, Charles Dickens (1938)
  • La illa misteriosa, Jules Verne (1875)
  • L’home invisible, Jules Verne (1910)
  • Contes, Edgar Allan Poe
  • Fuenteovejuna, Lope de Vega (1618)
  • James Fernimore Cooper (1789-1951)
  • L’illa del tresor, Robert Louis Stevenso (1883)

De fet, el protagonista anomena al seu lloro “Capitán Flint” com l’animal de la novel·la de R. L. Stevenson. Perquè la gent de la Tertúlia, tingués més clar els llibres i els autors de la llista anterior, es van agafar alguns volums del mateix fons de la biblioteca i es van mostrar, a la vegada que se’n feia una petita introducció.

Pel que fa als jocs, apareixen: el Palé, els Juegos Reunidos, el Parchís (“parchesi” segons l’àvia del protagonista), puzzles, una imprenta infantil… Amb aquest tema més lúdic, vam decidir concloure la conversa al voltant de La ternura del dragón. Amb molta animació es van compartir tot tipus de vivències que van fer-nos esclafir més d’una rialla. També es va estar d’acord, en general, en la importància del joc com a eïna d’aprenentatge en les relacions socials; i el perill que pot suposar, per a les noves generacions, uns hàbits lúdics que a vegades són poc interactius i creatius.dragon

Ja per acabar, vam comentar el moment del llibre en què apareix la clau del títol, què representa a nivell metafòric i vam llegir-lo en veu alta: «Un aspecto ignorado de esta especie animal es su capacidad de sentir ternura y de actuar en multitud de casos siguiendo los dictados de su cariño paternal. De todos es sabido que, mientras la hembra queda en la cueva para procurar abrigo y protección a la exigua camada, el dragón macho sale en busca de presas con las que alimentar a sus crías». Vam evidenciar, que una altra paraula clau per al text de Pisón era ‘contrast’: tant pel tros que acabem d’esmentar, com per la resta de situacions i caràcters gairebé antònims que van dibuixant-se al llarg de la novel·la. En definitiva, vam concloure que aquesta contraposició és l’essència del llibre ja que tot i ésser de fàcil lectura posseeix un enrevesat univers simbòlic.

(Resum elaborat per Déborah Auqué, moderadora de les tertúlies literàries)

Més informació:
Guia de lectura
Llegir més resums d’altres tertúlies